Estimada Montse,
Avui hem tingut la
necessitat d’entrar al bloc de l’escola per veure de nou les imatges que tenim
teves, que vam recollir ara fa un any; de la mateixa manera, que de vegades, et
ve de gust, sents la necessitat de mirar les fotos d’un àlbum de família, per
fer més present moments feliços i persones que estimes, per recordar.
T’enyorem, però poc a
poc la tristesa i amargor dels primers temps s’han anat esvaint, i quan pensem
en tu et sentim vital, amb la teva energia i optimisme de sempre, que ens
reconforta i acompanya.
Agraïm al destí
haver-nos deixat conèixer, i a tu, haver-nos deixat entrar en la teva vida.
Que les cançons,
rialles, converses … i jocs dels nostres infants t’acompanyin.
I quan des de l’escola, aixequem la vista cap a l’horitzó, enllà, pensarem en
tu, et direm com ens va, ens direm fins sempre i ens farem l’ullet!
Una abraçada
Els teus companys i
companyes
